BOJAN KRKIC

Bojan Krkic debuta al primer equip delFCBarcelona amb només 16 anys, a la temporada 2006/07, després de jugar, en un mateix any, al juvenil blaugrana i al Barça B.Nascut a Linyola el 28 d’agost de 1990, Bojan Krkic és un jugador amb un futur molt prometedor. En tan sols una temporada, de la 2006-07 a la 2007-08, el davanter va passar del Juvenil A al primer equip del Barça, disputant entre mig la segona meitat de la Lliga amb el Barça B a la Segona Divisió B.Abans, Bojan va passar per diferents categories inferiors del Barça. El seu ingrés al club va produir-se la temporada 1999-00, quan va incorporar-se al Benjamí A. A partir d’aquí, va anar pujant totes les categories: Aleví B (2000-01), Aleví A (2001-02), Infantil B (2002-03), Infantil A (2003-04), Cadet B (2004-05) i la temporada 2005-06 va jugar al Cadet A, tot i que va finalitzar aquell curs amb el Juvenil A, amb qui iniciaria la temporada 2006-07, any en què va incorporar-se definitivament al Barça B.En aquest període amb l'equip filial, el jugador va destacar per la seva capacitat golejadora, anotant 10 gols en mitja temporada i convertint-se així en el màxim realitzador de l’equip que dirigia Quique Costas.L’any 2007 és el de la seva explosió. Va disputar el Campionat d’Europa Sub-17 amb la selecció espanyola, amb la que es va proclamar campiona i on va fer el gol decisiu a la final contra Anglaterra (1-0); va fer el seu debut amb el primer equip blaugrana en un amistós jugat a Egipte anotant un gol i va disputar el seu primer partit amb la selecció Sub-21 espanyola amb tan sols 16 anys. Un any per recordar. Bojan va començar la pretemporada 2007/08 ja amb el primer equip. El davanter català, però, no va poder fer la gira asiàtica amb els seus companys, ja que va ser convocat per al Mundial sub-17 de Corea del Sud, on el davanter va anotar 5 gols i on la selecció espanyola va acabar sotscampiona. Novament a Barcelona, el ‘27’ blaugrana va començar a tenir minuts amb els de Rijkaard tant a la Lliga com a la Lliga de Campions. D’aquesta manera va poder establir diferents rècords com el de debutant més jove a la Lliga de Campions amb la samarreta del Barça (rècord establert el 19 de setembre del 2007, contra l’Olympique de Lió, quan tenia 17 anys i 22 dies), el de golejador més precoç del Barça a la Lliga (establert contra el Vila-real, el 20 d’octubre del mateix any, quan va marcar amb 17 anys, 1 mes i 22 dies) i el de segon golejador més jove de la Champions (establert amb 17 anys i 217 dies en un Schalke-Barça, només 22 dies després d’Oforiquaye, el golejador més jove de la Lliga de Campions). La temporada 2007/08, en definitiva, consolidaria Bojan com un dels millors davanters de la Lliga, en què va signar 10 gols jugant 14 partits com a titular.PERFIL Bojan és un jugador veloç i molt hàbil en el regat. Tot i la seva joventut, és un davanter acostumat a enfrontar-se a defenses rivals més experimentats i forts físicament que ell. La punta de velocitat i la capacitat de definir amb el peu són dues de les seves principals virtuts. Però, per damunt de la resta de trets, destaca el seu instint golejador dins l’àrea, on se’l pot considerar un autèntic ‘killer’.

Thierry Henry

Parlar de Thierry Henry és fer-ho d’un dels millors davanters del món en l’última dècada. Elegància, qualitat i efectivitat són els seus trets més definitoris.
Thierry Henry, nascut a Les Ulis (França) el 17 d’agost de 1977, va debutar en el futbol professional al Mònaco la temporada 1994-95, és a dir, amb només 17 anys. Ja en l’equip del Principat va començar a demostrar el seu talent jugant llavors d’extrem dret. Després d’una breu estada a la Juventus no gaire exitosa, Thierry Henry va arribar a l’Arsenal, on va acabar d’esclatar com un golejador de primeríssim nivell i va ser considerat com el millor jugador de la història del club. L’Henry letal de cara a porteria es va començar a veure amb la seva arribada a l’Arsenal, la temporada 1999-00. Va ser llavors quan Arsène Wenger el va començar a col•locar com a davanter centre, tot i que també ho seguia fent en qualsevol de les altres posicions atacants. Amb ell, els 'gunners' es van treure l’etiqueta d’equip defensiu per convertir-se en un dels que practica el joc més ofensiu d’Europa. A l’Arsenal, el francès va batre pràcticament tots els registres golejadors històrics. Gaudeix de l’honor de ser el màxim golejador de la història del club amb 214 dianes, com també ho és encara a la Premier League amb 164. A més, Thierry Henry va ser quatre vegades el màxim golejador de la Premier League (2002, 2004, 2005 i 2006). En l’immens palmarès de Thierry Henry hi destaca el Mundial del 1998 aconseguit a França. Amb els ‘bleus’ també va guanyar l’Eurocopa del 2000 que es va jugar a Bèlgica i Holanda i la Copa Confederacions en l’any 2003. Amb més d’un centenar d’internacionalitats, el 18 d’octubre del 2007 va superar el record golejador de la selecció francesa que ostentava Michel Platini amb 41 dianes. A nivell de club destaquen dues Premier League (2002 i 2004) i tres FA Cup (2002, 2003 i 2005), totes guanyades amb l’Arsenal. El palmarès del davanter queda completat amb els guardons de Bota d’Or al màxim golejador d’Europa en els anys 2004 i 2005. Amb el Barça, va ser el màxim realitzador de la temporada 2007/08. Entre Champions, Lliga i Copa del Rei va anotar 19 dianes. A més, el ‘14’ blaugrana va ser un dels líders en assistències. Frank Rijkaard, que el va alinear en 30 partits de Lliga, l’ubicava habitualment a la punta esquerra de l’atac barcelonista. PERFIL La velocitat i la qualitat tècnica són dues de les característiques d’aquest francès que combina eficàcia i elegància. Destaca per ser un dels jugadors més hàbils amb la pilota als peus, sent alhora un atacant intel•ligent. Tot i haver jugat de davanter centre amb Wenger a l’Arsenal, Henry és un futbolista polivalent capaç d’ocupar qualsevol de les tres posicions d’atac, aspecte important veient la resta de la davantera blaugrana de la temporada 2007-08, amb Ronaldinho, Eto’o i Messi com a companys.

Xavier Hernández Creus

Xavi, que ha desenvolupat tota la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona, va ingressar a la disciplina barcelonista al juliol de 1991, quan només tenia 11 anys.
La seva progressió sempre va ser ràpida i la temporada 97-98 va passar del juvenil al Barça B, en què es va convertir en el cervell de l'equip de Jordi Gonzalvo que va aconseguir l'ascens a la Segona Divisió A.
El somni de Xavi de debutar de forma oficial amb la plantilla professional del club es va produir l'estiu de 1998, amb la disputa de la Supercopa d'Espanya davant del Mallorca. Va sortir en l'onze inicial i va marcar un gol; el millor debut que es podia imaginar. Xavi també va tenir una important participació en la consecució de la Lliga 1998-99, amb Van Gaal a la banqueta, amb un gol al Nuevo Zorrilla que va engegar la reacció de l'equip.
La temporada 1999-2000 va ser molt bona per a Xavi perquè, a causa de la llarga lesió de Guardiola, va ser el '4' titular durant bona part de la campanya. Després de la marxa del llavors capità al futbol italià, es va convertir en l'organitzador del joc blaugrana.
Tant amb Van Gaal, com amb Reixach, Antic o Rijkaard a la banqueta, Xavi ha estat sempre un dels pilars del Barça. Prova del seu paper decisiu en el joc del Barça en les darreres temporades és que amb 25 anys, Xavi ja va arribar a la xifra de 300 partits oficials com a blaugrana.
Amb l'arribada de Rijkaard, el jugador de Terrassa va anar combinant la seva posició en el mig del camp i va ocupar amb la mateixa solvència qualsevol dels llocs de la medul·lar. Per això va ser un dels jugadors més utilitzats pel tècnic per aconseguir la Lliga 2004-05 ja que va participar en 36 partits.
Xavi sempre recordarà el 2 de desembre de 2005. En un entrenament a la Masia, el migcampista de Terrassa va fer un mal gest al genoll dret i es va trencar els lligaments creuats. Es va recuperar abans del que estava previst i en cinc mesos va tornar a jugar. El 29 d’abril del 2006 contra el Càdis, Xavi ja va tornar a jugar i va arribar a temps per celebrar la Lliga i la Lliga de Campions amb l’equip. En les dues últimes temporades amb Frank Rijkaard a la banqueta, Xavi va seguir acumulant una gran quantitat de partits i va ser un dels jugadors més utilitzats pel tècnic holandès. En la 2007-08, a més, va assolir un record individual golejador i va marcar 7 gols a la Lliga, molt per sobre la de seva millor marca fins llavors que havien estat els 4 que havia marcat en les temporades 2001-02 i 2003-04. A més, en tot aquest temps, Xavi Hernández també ha estat un dels indiscutibles de la selecció espanyola i ja ha participat en dos Mundials (2002 i 2006) i en dues edicions de l’Eurocopa (2004 i 2008), sent en aquesta última considerat com el millor jugador de la competició després d'aixecar el títol amb Espanya.
PERFIL
Xavi dirigeix l'equip en cada partit sense nervis i amb molta sobrietat. Des que ocupa la posició d'organitzador del Barça, ha demostrat tenir una excel·lent visió de la jugada. És un exemple més de la bona tasca desenvolupada pels equips inferiors blaugrana, especialment pel que es refereix a la posició de '4'.
Amb els anys, a més, ha sabut adaptar-se i ha demostrat la mateixa qualitat jugant en les diferents posicions del mig del camp. Les seves passades llargues en profunditat i la seva facilitat per a treure's la pressió del damunt l'han convertit en el referent del centre del camp.
Sap protegir la pilota com pocs i això fa que sigui complicat que en perdi alguna. A més, destaca per les seves tasques defensives i de recuperació de pilota. El seu xut potent i col·locat i la seva arribada a l'àrea també l'han permès fer alguns gols tant en jugada com en llançaments directes de falta.

Carles Puyol Saforcada

Carles Puyol va donar les seves primeres passes com a futbolista a La Pobla de Segur. Amb els anys va començar a demostrar que tenia molta projecció i la temporada 95-96 va incorporar-se al futbol base del Barça i a la residència de La Masia.
Molt aviat es va convertir en una de les peces bàsiques del Barça B i, el 2 de octubre de 1999, es va fer realitat el seu somni de debutar amb el primer equip. El jugador va despertar l'interès de Van Gaal i el tècnic va confiar en ell per un enfrontament contra el Valladolid. Des d'aleshores, Puyol va començar a entrar regularment a les convocatòries del tècnic holandès fins al punt de convertir-se en la referència de la banda dreta blaugrana.
Però gràcies al seu afany de superació i a la seva gran capacitat de treball, Carles Puyol va adaptar-se a la posició de central on ja es va convertir en un fix en totes les alineacions del Barça. En la temporada 2003-2004, ja com a tercer capità de l'equip, va ser una de les peces bàsiques en el segon lloc final a la classificació. Puyol va jugar 27 partits de Lliga i 7 partits a la Copa de la UEFA.
Però Carles Puyol no va poder guanyar el seu primer títol amb el Barça fins a la temporada 2004-05. Ja com a primer capità del Barça i com un dels membres de la columna vertebral de l'equip de Rijkaard, Carles Puyol va poder alçar el trofeu de campions de Lliga al Camp Nou. D'aquesta manera, el defensa català veia fet realitat el seu somni.
A la temporada 2005-06, Puyol va repetir la mateixa imatge de la temporada anterior. El capità va ser l'encarregat d'oferir el campionat de Lliga als aficionats del Barça en el derbi ciutadà contra l'Espanyol i va tenir el privilegi d'aixecar la Copa d'Europa a l'estadi de Saint-Dennis a París. Aquell curs Puyol només es va perdre 5 partits en tota la temporada i cap va ser per lesió.
Al final de la següent temporada, la 2006/07 (en què va jugar 35 dels 38 partits de Lliga), Carles Puyol va patir la pitjor lesió de la seva carrera, en un partit amistós disputat a Pretòria amb la Lliga ja conclosa. El trencament del lligament lateral extern del genoll que va sofrir el 20 de juny del 2007 el va impedir tornar a jugar fins el 29 de setembre. Tot i ser baixa en els primers mesos de competició, el capità va jugar finalment 30 partits de Lliga en el curs 2007/08. A més, Carles Puyol és un fix amb la selecció espanyola, amb qui ja ha participat als Mundials del 2002 i 2006 i a les Eurocopes del 2004 i 2008. En aquesta última va ser una peça clau de l'Espanya que es va fer amb el títol a Viena. PERFIL
Tot i començar la seva etapa en el primer equip com lateral dret, Carles Puyol s'ha acabat confirmant com un gran defensa central. Destaca per la seva gran força física i també per la seva disciplina sobre el terreny de joc. És un clar exemple de jugador d'equip, que sempre opta pel bé del grup i la seva qualitat individual fa que mai es compliqui la vida quan ha de tallar el joc.
La seva versatilitat, a més, fa que en ocasions puntuals també pugui jugar en el lateral esquerre. No es tracta d'un jugador massa alt (fa 178 cm), però tot i això la seva potència física li permet ser un gran dominador del joc aeri. Gràcies a això pot defensar a l'home a davanters que el superen en alçada. A més, no renuncia a l'atac i quan té l'oportunitat intenta afegir-se al joc ofensiu, sobretot en les jugades a pilota parada.
Però, per sobre de tot, Carles Puyol és una referència al vestidor barcelonista pel seu caràcter, per la seva capacitat de lideratge i perquè sap perfectament el què significa vestir i sentir els colors de la samarreta del Barça, club amb el que s'identifica plenament.

Rafael Márquez Álvarez

Rafael Márquez, el primer jugador mexicà que vesteix la samarreta blaugrana, va arribar la temporada 2003-04 per ser un dels principals actius de la defensa barcelonista.
La seva joventut i la seva clara progressió el confirmaven com un dels centrals amb més projecció del futbol europeu.
La seva carrera es va iniciar a l'Atlas de Guadalajara (1996-99) i amb només 17 anys va debutar a la Primera Divisió mexicana. Amb 20 anys va emprendre la seva carrera al futbol europeu fitxant per l'AS Mònaco (1999-2003) i es va adaptar molt ràpidament. Amb l'equip del Principat va conquerir la Lliga del 2000, any en el què va ser nomenat defensa central ideal d'aquesta competició, i la Copa de la Lliga del 2003.
Ja amb la samarreta blaugrana va guanyar-se a poc a poc la confiança de Rijkaard fins a convertir-se en un dels fixes en l'onze blaugrana. Va debutar oficialment el 3 de setembre de 2003 en la segona jornada de Lliga a casa contra el Sevilla. Un partit que es va jugar a les 12 de la nit i el Barça va empatar (1-1). En la seva primera temporada va ser una de les claus que van permetre l'equip aconseguir un plaça directa per a la Lliga de Campions.
Durant la temporada 2004-05, a més, Márquez va demostrar la seva gran polivalència. Les lesions greus d'Edmílson i Motta el van obligar a avançar la seva posició i a jugar de mig centre, com ja havia fet tant al Mònaco com amb la selecció de Mèxic. El '4' blaugrana va tenir un rendiment excel·lent i va poder acabar celebrant amb els seus companys el títol de lliga.
Márquez va jugar 34 partits de Lliga i 6 partits a la Lliga de Campions i va fer 3 gols. A la temporada 2005-06 Márquez va acompanyar Carles Puyol a l'eix de la defensa i es van convertit en una de les millors parelles de centrals d'Europa. Només una lesió muscular a la cama dreta el va apartar dels terrenys de joc durant un mes. En l’any del doblet, Márquez va jugar 25 partits de Lliga i 8 partits a la Lliga de Campions. Les lesions van limitar el rendiment del defensa asteca en les temporades 2006/07 i 07/08. En total va disputar 21 i 22 partits de Lliga, respectivament. Amb l’arribada de Touré Yaya, Márquez es va apuntalar novament en la posició de central, on va formar una bona parella amb Gaby Milito. Capità de la selecció de Mèxic, a banda de guanyar la Copa Confederacions al 1999 i la Copa d'Or al 2003, ha jugat amb tots els seleccionadors que la 'tricolor' ha tingut en els darrers anys. Ha participat a la Copa Amèrica de 1999, de 2001, de 2004 i de 2007, i al Mundial 2002. Com no podia ser d’una altra manera, el mexicà va ser un dels referents de la seva selecció en el Mundial d'Alemanya 2006. PERFIL
Jugador dretà, dotat duna gran tècnica, té una gran facilitat d'anticipació als rivals. Es distingeix també per la seva precisió en els llançaments de contraatac, a més de ser un bon llançador de faltes i un gran rematador de cap.
En el seu país és conegut com el "Kaiser de Michoacán" (lloc d'on és originari el jugador), per la seva elegància, per la seguretat i perquè surt molt bé des del darrera amb la pilota controlada, característiques similars a les de Franz Beckenbauer.
Tot i que la seva posició més habitual és la de central, té qualitat per jugar també de mig centre. En aquesta zona més avançada del camp, Márquez sap imposar el seu gran domini del joc aeri; construeix i destrueix el joc amb la mateixa facilitat

Victor Valdés Arribas

Víctor Valdés va ingressar a la disciplina blaugrana l'1 de juliol de 1992, procedent de la Peña Barcelonista 'Cinc Copes'.
Molt d'hora, al setembre del mateix any, va marxar a Tenerife per motius familiars i tres anys més tard va tornar a la disciplina del FC Barcelona. Després de passar per diverses categories inferiors, va començar a fer-se un nom al 'B' i aviat els serveis tècnics del club van decidir que entrenés amb el primer equip. Va debutar la temporada 2002-03, encara que no va tenir la continuïtat desitjada. Va alternar la titularitat amb Roberto Bonano i va acabar la temporada de nou sota pals amb Radomir Antic al capdavant de la banqueta. La 2003-04 va ser la temporada de la seva confirmació. Titular en la majoria de partits, el porter de L'Hospitalet va realitzar grans intervencions que van ajudar a l'equip a la consecució del subcampionat en la Lliga. Però el camí de Valdés seguia en la seva línia ascendent. Tot i la seva joventut era el dominador absolut de la porteria blaugrana. La seva presència trencava amb uns anys en els quals cap porter havia pogut assentar-se definitivament en el Barça. La temporada 2004-05 va acabar de donar el salt definitiu a l'èlit. El seu bon paper igual que el de tot l'equip va permetre al de L'Hospitalet guanyar tant un títol de conjunt, la Lliga, com un d'individual, el Zamora que premia el porter menys golejat de l'any. En la 2005-06 Valdés va viure els seus millors moments esportius sent un dels pilars importants en el doblet de Lliga i Lliga de Campions. Especialment recordada serà la final de Paris en la que les aturades de Valdés van ser crucials per aconseguir la segona ‘Champions’ de la història del club. Durant la temporada 2006-07 Valdés va seguir inamovible de la porteria blaugrana i va disputar els 38 partits de Lliga. En la 2007-08 només en va deixar de jugar tres en les ultimes jornades que van permetre José Manuel Pinto debutar amb el primer equip. En aquest temps Valdés va seguir creixent i superant xifres que el converteixen en un dels homes de tots els temps que més vegades ha defensat la porteria blaugrana. PERFIL
Porter molt àgil de condicions físiques impressionants. Destaca per la seva capacitat de comandament i lideratge tot i la seva joventut. Domina els diferents aspectes de joc dels porters tant en el joc aeri com en l'u contra u.
Les sortides, una de les seves assignatures pendents del primer any, van ser millorades amb escreix a partir de la segona temporada amb el primer equip. Es tracta ja d’un porter de qualitat contrastada i que tot i la seva joventut ja acumula